Cerquem informació a la xarxa sobre l'elaboració i propietats del vi.
Les propietats organoleptiques del vi són les seguents;
El vi posseeix certs atributs que incideixen de forma grata en la majoria dels sentits (tots excepte l'oïda i el tacte). Per exemple: les aromes afecten als sentits de l'olor, els diferents sabors presents en el vi al gust, els colors a la vista. Tots ells solen tenir un origen químic que s'ha anat identificant a poc a poc al llarg de finals del segle XX i començaments del XXI. El tast de vins llança una varietat de propietats com poden ser el color, el gust (dins del sabor està una àmplia gamma de propietats com la longitud, el retrogust, etc.), l'olor (que es compon d'aroma, buquet, cos , etc.).
Cerquem informació sobre la cuina tipica de la Quaresma.
Alguns aliments porten a la gastronomia de la Setmana Santa un simbolisme, els més repetits en les diferents cultures Europees són:
L'ou dur: implementat potser en el que s'anomena avui dia ou de pasqua, i el seu origen (anterior al cristianisme) és incert. No obstant l'ou dur apareix com a ingredient en diversos plats.
El pa. El denominat pa pasqual en les cultures de l'Europa de l'Est.
El bacallà. En concret el bacallà en salaó que participa en diverses gastronomies de Setmana Santa a Europa i Amèrica.
Dos dels postres més típics són els següents:
Bunyols de Quaresma
Ingredients:
125 ml de llet, 75 g de farina, 60 g de
mantega, 3 ous, sal, oli i sucre.
Elaboració:
Aquesta recepta l'haureu de fer amb la
col·laboració d'una persona adulta.
El primer que hem de fer és posar la llet i la
mantega en un pot, i afegir-hi una mica de sal. Anem remenant i comprovem que
la mantega s'està desfent. Quan la llet arrenqui el bull, afegim la farina
tamisada i ho deixem coure. Haurem de remenar contínuament la barreja fins que
aquesta vagi quedant com una pasta homogènia. Quan veiem que la massa es
comença a desenganxar de les parets del pot, ho retirem del foc i comencem a
afegir els ous (és millor fer-ho d'un en un: tirem un ou sencer i remenem bé
fins que quedi ben absorbit per la massa. Anem repetint aquesta operació amb el
altres ous). Haurem obtingut una massa ben homogènia i consistent. Preparem una
paella amb oli i el posem a escalfar. Quan estigui l'oli calent, afegim petites
parts de pasta (no massa grosses). Veureu que els bunyols es van inflant. Quan
estiguin ben daurats els anem retirant de la paella, col.locant-los en un plat
on hi haurem posat paper secant o de cuina, per tal que perdin l'oli. Encara
calents, els tirem sucre per sobre i els deixem refredar.
Coca de llardons
Ingredients:
400 g de farina de força, 200 g de llet, 175 g
de llardons artesans de porc, 25 g de llevat fresc, 150 g d'oli d'oliva, 100 g
de sucre, 50 g de pinyons, 1 pessic de sal, de matafaluga en gra i pell de
taronja ratllada.
Elaboració:
En un bol gran barregem la llet tèbia, la
farina, el llevat, l'oli i el sucre fins que quedi ben lligat. Aleshores
continuem pastant a mà sobre el marbre fins obtenir una massa elàstica que no
s'enganxi als dits. A continuació hi afegim els llardons triturats, la
matafaluga, la pell de taronja i la sal. Pastem fins que la massa quedi ben
homogènia, i en fem una bola que reservem en un bol, tapada amb un drap, uns 30
minuts. Passat aquest temps de repòs, estirem la massa amb un corró obtenint
una coca d'un cm de gruix. La tapem amb un drap de lli o cotó, i llevarà tota
la nit. No és que llevi gaire, però és el que li donarà esponjositat a la
massa. Si anem molt curts de temps, podem encendre el forn a 50 graus i
deixar-la llevar a dins fins que veiem que ha augmentat de volum. Per últim s'ha
de posar al forn a 180 graus durant 25 minuts,
Fem fotografies i/o videos del productes d'un mercat local o un hort.
Altres:
Recolim informació sobre l'autor i la seva obra.
Josep Pla i Casadevall va néixer a Palafrugell el 8 de març
de 1897 i va morir a Llofriu el 23 d'abril de 1981. Va ser un escriptor i periodista català,
figura referent de la literatura catalana de tots els temps.
La seva original i extensa obra literària, que
abasta de forma gairebé ininterrompuda sis dècades i més de 30.000 pàgines, va
ser essencial per a la modernització de la llengua catalana i per la
popularització d'una literatura costumista, clara, d'adjectivació intensa i a
estones bolcada en la descripció del seu entorn més proper. Els seus articles
d'opinió, les seves cròniques periodístiques i els seus reportatges sobre els
nombrosos països on va viatjar constitueixen també un singular testimoniatge de
la història del segle XX.
Pla és encara un dels autors més llegits de la
literatura catalana molts anys després de la seva mort, i ha estat consagrat
unànimement com el prosista més important de la literatura catalana del segle
XX.
Cerquem informació sobre Victor Rahola, citat al text
Víctor Rahola i
Trèmols va néixer a Cadaqués a l'any 1866 i va morir a la mateixa ciutat al 1952. Va ser un escriptor i metge català,
germà de Frederic Rahola i Trèmols.
Va treballar de
metge a Cadaqués. Com a escriptor, va publicar diversos poemes de caràcter
humorístic (recollits a la col·lecció Lectura Popular) així com alguns monòlegs
per a teatre.
Relacionem Cadaqués i Dalí:
El pintor surrealista Salvador Dalí , la família tenia al poble la residència estiuenca, on havia estat de visita en la seva època d'estudiant Federico García Lorca , va tornar de Nova York en 1948 i es va instal·lar a Port Lligat una de les cales del terme. També va atreure Cadaqués a celebritats tan destacades com Eugeni d' Ors que va escriure sobre les seves estades veraniegas5 al poble , Pablo Picasso, Joan Miró...
Elaborem un mapa conceptual sobre els diferents vins de la Mediterrània.
No hay comentarios:
Publicar un comentario