DEPARTAMENT CIENTÍFICO-TECNOLÒGIC

Activitat 1

1. Elaboració d’un menú (1r, 2n plats, postres i vi típics) d’un dels 22 països que conformen la mediterrània.

2. Les receptes han d’incloure les quantitats necessàries de cada ingredient. Fer les proporciones adequades per a calcular les quantitats que es necessiten per a 15 comensals.
3. Fer una visita als dos mercats de la ciutat i consultar els preus vigents dels ingredients. (si algun dels ingredients no es pogués trobar als mercats locals, buscar informació sobre el preu actual). Fer un gràfic comparatiu de preus. Alternativa: consultar d’altres mercats, centres comercials, botigues petites,...

 1r PLAT - Pasta primavera amb tomàquets rostits

-1687.5 g de pasta - 1,66€ (2kg)

-956,25g de verdures mixtes tallades a trossets petits. - 2,10€ (1kg)

-56.25g d'alfàbrega fresca - 0,80€ c/15g

-150g d'olives - 0,99€ 

-15ml d'oli verge extra - 3,76€

Broquil - 2,39€

carbassó - 2,15€

pèsols - 1,99€

coliflor 1,15€ 

Tomàquets rostits - 1,15€
pera - 1.79€

escalunyes - 1,25€

30 dents d'all - 0,95€

rumani fresc - 0,95€

pebre acabat de moldre - 0,68€

sal marina - 0,21€

vinagre - 0'99

1.-Preescalfar el forn a 120ºC. Tallar els tomàquets i les escalunyes per la meitat; deixar la pell de les escalunyes. 
2.-Posar 2 cullerades d’aigua en una font de forn. Amanir els tomàquets, escalunyes i l’all amb l’oli d’oliva. Ruixar la font amb l’oli d’oliva restant.
3.-Posar els tomàquets i escalunyes pell cap avall a la font juntament amb els alls.   4.-Fer al forn fins que els tomàquets són aproximadament la meitat de la seva mida original, durant aproximadament 5 hores. Haurien de quedar una mica sucosos. 
5.-Retir del forn i afegir el romaní picat.
6.-Deixar refredar.
7.-Cuinar la pasta. 
8.-Escórrer i posar en un bol gran amb les verdures, tomàquets rostits i el romaní. 
9-.Pelar l’all i les escalunyes (de la font); barrejar. 
10.-Barrejar l’alfàbrega, fonoll, pebre, sal, oli d’oliva i el vinagre amb la pasta. 
11.- Per últim servir.

Temps cocció: 2h

Temps d'elaboració: 20m

temps total: 2h 20m

quantitat : 15persones

7. Triar un dels ingredients més típics de la cuina mediterrània (vincular-lo amb el tema treballar) i buscar informació per a elaborar un gràfic de la evolució del seu preu al llarg dels últims dotze mesos.

Activitat 2

1. Fer una recerca del número d’habitants i de la superfície de cada un dels països que conformen la Mediterrània. Buscar les dades el més actualitzades possible.

2. Fer el càlcul de les densitats de població de cada un d’aquests països:                                                                             

Els resultats són els següents:

Albània: 104,2 hab./km²                             Itàlia: 192,8 hab./km²

Algèria: 14,5 hab./km²                                Líban: 394, 7 hab./km²

Bòsnia i Hercegovina: 74,2 hab./km²         Líbia: 3,6 hab./km²

Croàcia: 79,4 hab./km²                              Malta: 1287,3 hab./km²

Eslovènia: 98,8 hab./km²                           Marroc: 70,8 hab./km²

Espanya: 93,2 hab./km²                             Mònaco: 17821,8 hab./km²

Egipte: 80,4hab./km²                                  Montenegro: 48,3 hab./km²

França: 94,9 hab./km²                               Síria: 121,7 hab./km²

Gibraltar (RU): 4442,6 hab./km²                Tunísia: 64,7 hab./km²

Grècia: 81,5hab./km²                                 Turquia: 95,7 hab./km²

Israel: 354,1 hab./km²                                 Xipre: 119,2 hab./km²

En aquest gràfic veiem la diferència abismal entre la gran densitat de població que hi ha a microestats com Mònaco i la que hi ha tan petita a països grans com Algèria o Líbia.

Tot i així, les densitats d'Algèria i Líbia es segueixen veient molt petites.

Activitat 3 

1. Dissenyar tres rutes a través de la Mediterrània (amb un mínim de 10 ports de països diferents): 

Una turística: és un creuer que comença a Barcelona (Espanya), passa per Marsella (França), Gènova, Nàpols i Messina (Itàlia), La Valletta (Malta) i Mallorca (Espanya) i acaba a Barcelona de nou. 

Una de mercaderies: és de comerç de coure, va de Teknecik (Grècia) a Instambul 
(Turquia), Trípoli (Líban) i Alexandria (Egipte). 

Una pesquera: és de pesca al Mar Adriàtic de l’esturió beluga, per Durrës (Albània), Risano (Montenegro) i Dubrovmik (Croàcia), encara que ja no tant, perquè està més protegit de la sobrepesca. 

                                                                                                                            
Rutes de la mediterrània

2. Seleccionar una d’elles i: 

a. Càlcul total de distàncies i parcial entre ports (en km i milles marítimes). 

El total de les distàncies és: 

352,72km+ 372,14km + 668,59km + 334,61km + 298,86km + 1129,15km + 374km = 3529,42km 

3. De cara a l’exposició oral, 

a. Fer un estudi del volum de turistes/mercaderies/pesca de cada un dels ports de la ruta 

b. Elaborar un pictograma amb les dades obtingudes 

 Al pictograma es podria veure l'ús més habitual dels ports avui dia són les mercaderies.

c. Comentar i valorar el gràfic 

Hi ha una diferència gegant entre les tones de mercaderies que entren i surten amb les de peix. Per tant, avui dia, el transport de mercaderies és l’ús més habitual dels ports, sobretot del tipus de mercaderia energètic (gasoli, gasolina, fuel,...). El port més gran el qual para la ruta és el de Marsella, que té el volum de turistes/mercaderies/pesca a quasi el doble del segon més gran, Gènova. En canvi, el més petit és el de La Valletta, a Malta. Això té sentit, ja que Gènova és la ciutat francesa mediterrània més gran i allà va a parar tot el que prové del sud del mediterrani, mentre que a Espanya i Itàlia hi ha diferents ciutats amb ports grans, per tant el trànsit es reparteix, i a Malta com és un microestat tampoc hi ha molt trànsit de mercaderies ni pesca, sinó que el port s’utilitza més per turistes, ja que és una illa bastant bonica i ben situada per fer escales, encara així segueixen predominant les mercaderies.